Per què l’Avalot? – Manifest

definitiu manifest

· El 2 d’octubre a Alboraia -Terrassa Lumiere- tindrà lloc el Festival Solidari Avalot. Aquesta fita s’organitza per tal de donar suport a companys i companyes que han estat repressaliades els últims anys per la seua activitat política als barris de València, així com a possibles futurs casos de repressió estatal.

· CONTRA LA VOSTRA NORMALITAT

Front …
una normalitat que assassina des de l’economia lentament,
una normalitat on les necessitats del capital s’anteposen a les de les persones,
una normalitat on dia rere dia el patriarcat ens oprimeix,
una normalitat on la Unió Europea construeix tanques convertint el Mediterrani en un cementeri,
una normalitat racista que persegueix a les migrades i les empresona als CIE’s,
una normalitat on milers de cases estan buides mentre hi ha gent dormint als caixers,
una normalitat on es viu per treballar i no es treballa per viure,
una normalitat on la competitivitat i l’individualisme destrueixen allò comú,
una normalitat on la capacitat de decisió es redueix a votar cada 4 anys,
una normalitat on les actituds feixistes obtenen total impunitat.
· CONSTRUÏM RESISTÈNCIES

No ens movem per reclamar cap Parlament, ens movem per recuperar les nostres vides. Tenim cada resistència al nostre abast. Sentim que tot argument de conciliació i delegació queda curt, optem per la creació de contrapoders. Volem acabar amb l’alienació generant conciències i empoderant-nos per deixar de viure supeditades a l’opressió del capital.

Ens jutjaran des de la premsa, des de la cultura de la por o des del sotmetiment del consumisme quan lluitem per curar el territori i assolir cada alliberament. L’Estat ens reprimeix, ens limita; ens segueix la pista i la seua naturalesa és racista i patriarcal.

Podem crear altres maneres de relacionar-nos, de treballar i d’organitzar-nos exemtes de jerarquies i dominacions, on cap persona siga discriminada pel seu gènere, nacionalitat, capacitat o poder adquisitiu.

Les nostres eines per construir resistències: la responsabilitat comuna davant el compromís assembleari, l’auto-organització per desenmascarar els propis vicis de la política parlamentària i el sentit col·lectiu de saber que ens tenim totes i que, entre totes, farem tot. Vam triar costat, vam triar part, vam prendre partit; amb les persones en estat de migració, amb les assassinades, amb les perseguides en la seua pròpia casa, amb les humils que alcen el món cada dia, amb les silenciades i mai derrotades.

Defensem l’autonomia de cada comarca, de cada poble, de cada barri, de cada persona contra el jou de tota opressió. Resistència des d’allò local; solidaritat i lluita inter-territorial.

Decidim viure autoorganitzades, recuperant sabers i capacitats per reconstruir nosaltres mateixes les sobiranies furtades.
Prometem resistir i no deixar-nos mai abatre. Suport mutu i camí ample.

· Som la gent que lluita, som la gent que està castigada i perseguida per l’Estat. Som les persones segrestades en les presons, ens movem per elles i les volem a casa! Som les que no estan i les que falten

Seguim trobant-nos, construint-nos, empoderant-nos, qüestionant-nos, encoratjant-nos. Dia rere dia, cop a cop, pam a pam.

La seua normalitat capitalista, la nostra resistència per alliberar-nos!